Al·lucino... potser veritat??

"España crecerá por encima de Europa cuando salga de la crisis, según un estudio de BBVA"

Al fi una bona noticia!!!!

Torno a la realitat. Tothom diu que té las regles per sortir de la crisis, pero ningú les diu; el que es sol indicar es lo malament que ho fa en Zapatero.

Quan va aprovar el pla E, molts varen dir que era el que s'havia de fer... ara diuen que no; quan va ajudar als bancs varen dir que era el que s'havia de fer... ara diuen que no.

Personalment penso que els goberns catala i espanyol no ho fan bé, però també crec que les oposicions respectives tampoc ho farien millor.

De fet curiosament algunes de les mesures d'en ZP son clarament politiques que podría haver firmat en Rajoy.

Les uniques mesures que ens poden salvar son:

"Fer la nostre economia més competitiva i per tant que el nostre deficit exterior sigui més petit."

Aixó crec que s'ha de aconseguir mitjançant

* Treien burocracia en els tramits, que sols porten un increment de les despeses.
* Subvencionan els sectors que innovin, donar diners al totxo sols implica que no s'afronti la reforma que necesita aquest sector. ---> Encara avui en plena crisis llegeixo que Blanes propose mil i pico habitatges extres.... qui els comprara??. Si i ha un excedent de més de 700 mil habitatges????
* Incentivar el emprenedors, ara s'esta subvencionant el funcionari. Creem treball públic.
* Fer una ensenyança de qualitat, ara com ara els nostres joves surten molt mal preparats. I això passa per tenir professors capacitats, no el funcionaris que hi ha ara.

A part, tindriem que reduir la despesa pública que es molt alta, però aqui iriem en contradicció amb reactivar l'economia. Per tant, en aquest punt el únic que se m'acut es "racionalitzar" la despesa publica

En fi que el que fa falta es utilitzar el cap i el sentit comú. Bé escas en aquest dies

Estic molt d'acord amb tu en les mesures que proposes, i sobre tot en el fracàs del plan Zpatero 2009 ja que avui mateix surt al país la gràfica d'atur en el sector de la construcció i es veu clarament que va disminuir al començar el circ de fer voreres i camps de petanca per tot arreu, i ara que s'han acabat aquestes obres, torna a pujar la gràfica de forma molt important.
No podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, això també m'ho varen ensenyar de petit, i el que crec que hem d'anar es cap a una economia productiva, intentar reduir les importacions però per això hem de ser capaços de produir millor i més barat que els altres, i sobre tot, crec que el gobern hauria de protegir una mica més els productes nacionals, posant si cal arancels a determinats paisos.
No dic que hagim de posar arancels a tot el que vé de fora, però si al que ve de fora i s'ha fabricat o produit en unes condicions no sostenibles en quant a explotació infantil, o no repecte pel canvi climàtic.
Sobre el tema de la explotació infantil i dels treballadors, crec que sobren els comentaris. No hi ha discusió que valgui per justificar-ne l'entrada (seria el cas de la Xina), però a part, uns quants paísos estan fent esforços per tal de reduir les emisions de CO2 de les seves industries i tractaments de residus i en general, gestió mediambiental.
Això comporta uns costos de producció que no s'han d'eliminar, però si obligar als paísos com EEUU, Rusia, Xina, i molts altres que s'ho pasen pel forro. Com no els podem obligar, el que si podem fer es posar arancels als seus productes. Potser així s'ho miraran amb uns altres ulls. Les reduccions de CO2, no son pel país que les redueix, son per tot el planeta i aquí no si val dir que ells no juguen, aprofitar-se com a humans de les reduccions dels altres, produir amb costos inferiors i encara que els riguem les gràcies. Doncs arancels i a posar-se les piles.
No dic que hagim de ser nacionalistes en un món que precisament avança cap a la unitat de mercats, però si demano una mica de coherència.

Ah! i m'oblidava del que comentes de l'ensenyament. Personalment crec que clama al cèl! No entenc aquesta defensa generalitzada cap al sistema educatiu públic actual. Tenim un nivell de fracàs escolar dels mes elevats d'europa. El profesorat s'ha sindicat de forma exagerada i s'han oblidat realment de la feina que fan. Suposo que poden sortir amb l'excusa de les lleis d'educació i tot el rollo, però el mestre, sempre ha tingut una funció social de formació i educació que crec que s'ha perdut. Ara formen que es pels que els paguen i si poden fer 7 hores, que no els demanin ni 1 minut més. I si l'alumne te dubtes o problemes, per sixò hi ha les AMPAS que ho resolguin i ells cap a casa i ull que no agafin baixa per estrès. Ja sé que el sector profesorat se'm tirarà al coll però no es la meva intenció. No dic que no hi hagi (i en conec) mestres que realment es preocupen de tots els ambits de la professió tal i com jo l'entenc, però per desgràcia no son la majoria. I no mirem tant els que tenim a prop que potser al ser pobles o ciutats mes petites encara es manté una mica l'essència de la professió, però si mires cap a les grans ciutats que es on hi ha la majoria d'escoles, ......

Avui he llegit la notica de que IESE veu una recuperació lenta, la famosa "L". Caiguda ràpida i recuparació molt lenta.

Per indicar-ho s'ha fet una analogia amb la crisis del Japó del 1991.

* La crisis en els dos paisos va apareixer juntament amb l'esclat de la bombolla inmobiliaria. Quan aqui tothom deia que el rajol no baixa mai, al Japò la gent ja veia com el seu pis valia la meitat o menys del que havia pagat.

* Per altre els dos paisos també tenien un deficit públic molt alt. Que impedia ejecutar accions correctores de la economía.

* El ultim consell de ministres ha possat la tercera peça per fer l'analogia: s'han retirat incentius fiscals diversos que permetien que la cosa anes aguantant a les empreses. Pot ser no era la millor forma de reduir el deficit públic, seria millor aprimar una mica la part no productiva de la economia, en comptes de apuntar contra qui genera riquesa.

En fi, segons indica la historia (del Japò), pot haver-hi un llarg periode de creixement molt lent.

Però, massa sovint diguem que la culpa es dels politics. Potser hauriem de dir que la culpa es de tots:

* Al Japò la gent prefereix consumir japones, abans que coses de fora. Això fa que la industria hagi aguantat. Aquí tothom pensa que lo de fora es millor, i per les empreses han de vendre a fora abans que aquí. Això es el famós complexe de inferioritat espanyol.

* Per altre cantó, tothom diu que va molt malament... però ningu es mulla per dir-ho en públic. Assumeixo que hi ha molta gent que ja li va bé la situació, el que queda bé es dona la culpa a un altre (si es un politic millor i fer-ho en reunions de amics i prou).

Amb aquestes premises veig un camí llarg, o sigui: "agarrense los machos" i endavant que això sera un "Dragon Khan"